HISTÒRIC DELS TALLERS D’EXPRESSIÓ CREADORA AMB ENFOCAMENT TERAPÈUTIC 

I EDUCACIÓ CREADORA

 

Durant els anys 1920, la psiquiatria alienista és dominada pel món tancat dels asils d’alienats. En aquesta època, poques teràpies són actives sobre els símptomes delirants o depressius. El malalt és aïllat del món extern, esperant una possible sedació dels seus trastorns. La qual cosa protegeix l’ordre social.

 

Però dintre dels asils, alguns pacients fan prova d’una força creativa insospitada. Produeixen espontàniament, de vegades, secretament, les obres d’una expressivitat intensa que van atreure l’atenció d’uns metges. És així com a l’any 1921, W. Morgenthaler, psiquiatra suïs, va escriure un important estudi ”un alienat artista”  dedicat a Adolf Wolfi. Quasi simultàniament Hans Prinzhorn, cantant i metge, va constituir a Heidelberg, Alemanya, un important museu de 5000 peces, gràcies a una demanda de donació que va llançar als principals asils psiquiàtrics europeus. L’any 1922, va publicar un llibre « L’Expression de la folie » l’expressió de la bogeria, que va entrar a França per l’intermediari del surrealista Max Ernst que el va presentar a Paul Eluard i a A. Breton.

 

Al seu llibre Hans Prinzhorn situa la necessitat d’expressió com una pulsió entre la necessitat somàtica i l’activitat de representació psíquica. Inventà el terme de «gestaltung plàstica». La qual cosa seria la necessitat vital per l’home de « formar formes » en qualsevol situació d’opressió on es pugui trobar. Segons H. Prinzhorn, l’home conserva una reivindicació expressiva que a vegades resta latent durant molt de temps abans de sorgir de manera imperativa. Com si existís una potència formativa persistent que resta en reserva, esperant que es llevin els obstacles que la mantenen soterrada.

 

Avui pensem que aquesta pulsió expressiva, aquesta necessitat de crear formes, és més operativa si li reconeixem un quadre terapèutic per contribuir a la millora psicosomàtica.